Vés al contingut

Zaprora silenus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuZaprora silenus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaZaproridae
GènereZaprora
EspècieZaprora silenus Modifica el valor a Wikidata
Jordan, 1896
Exemplar juvenil

Zaprora silenus és l'única espècie de peix de la família dels zapròrids i del gènere Zaprora.[1]

Descripció

[modifica]
  • Cos i cap robusts i comprimits, de 88 cm de llargària màxima[2] (encara que la seua mida normal és de 42,9)[3] i de 7 kg de pes.[3]
  • Els adults són de blau grisenc a verd, mentre que els juvenils són de color taronja-marró.
  • Boca terminal, gran i amb el musell rom.
  • Aletes dorsal i anal altes i contornejades de manera uniforme.
  • 54-57 espines primes i flexibles i cap radi tou a l'aleta dorsal i cap espina i 29-30 radis tous a l'anal. Aleta caudal arrodonida, gran i amb un peduncle curt i profund. Aletes pectorals grans i amb 20-25 radis. Absència de les pèlviques.
  • Els radis de les aletes anal, caudal i pectorals estan ramificats dos, tres o més vegades.
  • 1 parell de narius.
  • Escates petites i cicloides.
  • Els porus de la línia lateral són grans i nombrosos.
  • Dents fortes. Absència de les dents vomerianes i palatines.
  • Membranes branquials unides i lliures de l'istme.
  • Sense bufeta natatòria.
  • 61-64 vèrtebres.[4][5][6]

Reproducció

[modifica]

Les femelles assoleixen la maduresa sexual entre els 4,4-5 anys.[7]

Depredadors

[modifica]

A Alaska és depredat per l'halibut del Pacífic (Hippoglossus stenolepis) i a Rússia per Bathyraja maculata.[8][9] A més, forma part de la dieta d'alguns ocells marins cabussadors i així, per exemple, constitueix el 25% dels aliments lliurats als pollets del fraret crestat (Fratercula cirrhata).[6]

Hàbitat i distribució geogràfica

[modifica]

És un peix marí, demersal (fins als 675 m de fondària,[10] normalment fins als 500)[11] i de clima boreal (0 °C - 4 °C;[3] 66°N-34°N), el qual viu al Pacífic nord: des de l'illa de Hokkaido (el Japó)[12][13] i l'oest de Kamtxatka (Rússia)[14][15] fins al canyó submarí de Navarin (el mar de Bering),[16][17][18][19][20][21] l'illa Attu (les illes Aleutianes),[22] Oregon[23][24][25][26][27] i l'illa Sant Miquel (Califòrnia, els Estats Units),[28][29] incloent-hi la Colúmbia Britànica[30] (el Canadà).[31][4][32][33]

Costums

[modifica]

Els adults viuen a prop del fons,[2] mentre que els juvenils, fins als 7,2 cm de longitud, són pelàgics o batipelàgics i, generalment, associats amb meduses[34] (per la qual cosa són, sovint, confosos amb Icichthys lockingtoni).[35][36]

Estat de conservació

[modifica]

Les seues principals amenaces són la mortalitat associada amb la captura accidental per part de les pesqueries comercials al llarg de la plataforma continental, els canvis de temperatura de l'aigua[37] i la contaminació de l'aigua causada pels vessaments de petroli des dels vaixells, la qual n'afecta les larves i juvenils, ja que viuen a prop de la superfície.[6]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans[4] i la seua longevitat és de 9 anys.[3]

Referències

[modifica]
  1. The Taxonomicon (anglès)
  2. 2,0 2,1 Eschmeyer, W. N., E. S. Herald i H. Hammann, 1983. A field guide to Pacific coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 336 p. [1]
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Tokranov, A. M., 1999. Some biological traits of prowfish Zaprora silenus (Zaproridae) in the Pacific waters off the northern Kuril Islands and southeastern Kamchatka. Vopr. Ikhtiol. 39(4):573-576.
  4. 4,0 4,1 4,2 FishBase (anglès)
  5. FishBase (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 Alaska Department of Fish and Game (anglès)
  7. Cailliet, G. M. i M. E. Anderson, 1975. Occurrence of the prowfish Zaprora silenus (Jordan, 1896) in Monterey Bay, California. Calif. Fish Game 61:60-62.
  8. Orlov, A. M., 1998. On feeding of mass species of deep-sea skates (Bathyraja spp., Rajidae) from the Pacific waters of the Northern Kurils and Southeastern Kamchatka. J. Ichthyol. 38(8): 635-644.
  9. FishBase (anglès)
  10. Fedorov, V. V., I. A. Chereshnev, M. V. Nazarkin, A. V. Shestakov i V. V. Volobuev, 2003. Catalog of marine and freswater fishes of the northern part of the Sea of Okhotsk. Vladivostok: Dalnauka, 2003. 204 p.
  11. Shinohara, G., K. Yabe, M. Nakaya, G. Anma, S. Yamaguchi i K. Amaoka, 1994. Deep-sea fishes collected from the North Pacific by the T/S Oshoro-Maru. Bull. Fac. Fish. Hokkaido Univ. 45 (2):48-80.
  12. Masuda, H., K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino, 1984. The fishes of the Japanese Archipelago. Vol. 1. Tokai University Press, Tòquio, el Japó. 437 p.
  13. Nakabo, T., 2002. Fishes of Japan with pictorial keys to the species. Edició en anglès II. Tokai University Press, el Japó, pp. 867-1749.
  14. Sheiko, B. A. i V. V. Fedorov, 2000. Part 1, pp. 7-69. A: Catalog of the Vertebrates of Kamchatka and Adjacent Waters. Petropavlovsk-Kamchatsky, Kamchatskiy Petchatniy Dvor.
  15. Shmidt, P. Y., 1950. Fishes of the Sea of Okhotsk. Acad. Sci. U.S.S.R. Trans. Pac. Comm., Vol. VI, 1950 (traduït del rus per l'Israel Program for Sci. Transl., Jerusalem, 1965).
  16. Mito, K-I., A. Nishimura i T. Yanagimoto, 1999. Ecology of groundfishes in the eastern Bering Sea, with emphasis on food habits. Capítol 25 a: Loughlin, T. R. i O. Kiyotaka (Eds.). Dynamics of the Bering Sea: a summary of physical, chemical, and biological characteristics, and a synopsis of research on the Bering Sea. University of Alaska Sea Grant, 1999. Fairbanks, Alaska.
  17. Allen, M. J. i G. B. Smith, 1988. Atlas and zoogeography of common fishes in the Bering Sea and northeastern Pacific. NOAA Tech. Rep. NMFS 66, 151 p. [2] Arxivat 2013-02-18 a Wayback Machine.
  18. Quast, J. C. i E. L. Hall, 1972. List of fishes of Alaska and adjacent waters with a guide to some of their literature. U.S. Dep. Commer., NOAA Tech. Rep. NMFS SSRF-658, 47 p.
  19. Mecklenburg, C. W., T. A. Mecklenburg i L. K. Thorsteinson, 2002. Fishes of Alaska. American Fisheries Society, Bethesda, Maryland. i-xxxvii + 1-1037.
  20. Abookire, A. A., J. F. Piatt i B. L. Norcross, 2001. Juvenile groundfish habitat in Kachemak Bay, Alaska, during late summer. Alaska Fishery Research Bulletin 8:45-56.
  21. Robards, M. D., J. F. Piatt, A. B. Kettle i A. A. Abookire, 1999. Temporal and geographic variation in fish communities of lower Cook Inlet, Alaska. Fishery Bulletin 97:962-977.
  22. Evermann, B. W. i E. L. Goldsborough, 1907. The fishes of Alaska. Bull. U.S. Bur. Fish. 26: 219-360.
  23. Schultz, L. P. i A. W. Harvey, 1945. The flaccid fish Zaprora silenus, from off Newport, Oregon. Copeia 1945(4):237.
  24. Wilimovsky, N. J., 1954. List of the fishes of Alaska. Stanford Ichthyol. Bull. 4(5):279-294.
  25. Wilimovsky, N. J., 1964. Inshore fish fauna of the Aleutian archipelago. Proc. Alaska Sci. Conf. 14:172-190.
  26. Rogers, D. E., B. J. Rogers i R. J. Rosenthal, 1986. The nearshore fishes. Pp. 399-415. A: Hood, D. W. i S. T. Zimmerman (Eds.). The Gulf of Alaska: physical environment and biological resources. U.S. Dept. of Commerce and U.S. Dept. of the Interior.
  27. Nearshore Fish Atlas of Alaska (anglès)
  28. Fitch, J. E. i R. J. Lavenberg, 1971. Marine food and game fishes of California. University of California Press, els Estats Units. 179 p.
  29. Miller, Daniel J. i Robert N. Lea, 1972. Guide to the Coastal Marine Fishes of California. Fish Bulletin 157, California State Department of Fish and Game. [3]
  30. Marine Fishes of British Columbia (2002) (anglès)
  31. Catalogue of Life (anglès)
  32. NatureServe[Enllaç no actiu] (anglès)
  33. GBIF (anglès)
  34. Hart, J. L., 1973. Pacific fishes of Canada. Bull. Fish. Res. Board Can. 180:740 p.
  35. Mecklenburg, C. W., 2003. Family Zaproridae (Jordan & Evermann, 1898) - prowfishes. Calif. Acad. Sci. Annotated Checklists of Fishes (13):3.
  36. Brodeur, R. D., 1998. In situ observations of the association between juvenile fishes and scyphomedusae in the Bering Sea. Marine Ecology Progress Series 163:11-20.
  37. Anderson, P. J., i J. F. Piatt, 1999. Community reorganization in the Gulf of Alaska following ocean climate regime shift. Marine Ecology Progress Series 189:117-123.

Enllaços externs

[modifica]